Portada d’un exemplar del Calendari dels Brillants
La pràctica totalitat dels entranyables calendaris que circulaven per tot l’espai literari han desaparegut. Els pocs que queden,dels diga’m clàssics, aguanten com poden la seua arribada a la cita anual. Han perdut bona part del seu antic contingut i la informació és cada vegada més pobrissona. Són moltes les causes que han fet arribar aquest tipus de literatura popular a un estat de lamentable presentació, tant estètica, com de contingut. En resum podrem dir que l’abaixada de qualitat va en línia directa junyida a l’escassa rendibilitat que el producte redita als seus editors. Possiblement gran part de la pèrdua d’afecte dels lectors siga la molt bona informació científica que els models de predicció del temps ens dóna utilitzant els diversos mitjans de comunicació. Mentre això no ocorrí els enyorats calendaris, amb una enorme gosadia, i també amb un punt d’inevitable candor, s’atrevien a donar una predicció a un any vista. I la gent s’ho creia tal com un sucre. I una altra, i no menys important causa de la seua davallada, està en la pèrdua del seu clientelisme captiu tal com eren els llauradors i els vells firaires.
Això és sabut pels qui fem el Calendari dels Brillants. Som conscients que aquests modestos llibrets van ser durant un munt d’anys l’única literatura que entrava a les humils llars dels camperols. La introducció de novetats en conreus i la millora de l’economia d’ells derivada tenien com a mitjà divulgador els calendaris. La informació de mercats, fires, tractaments de cultius, consells, etc. acompanyats sempre d’articles d’interès per al món agrari van fer un paper de primer ordre en el progrés general, i, en especial, en el primer graó, ço és: l’agricultura.
Dedicades les dues últimes edicions al recordatori de la seua història mostrarem als lectors més recents que s’han afeccionat a la seua lectura quin ha estat el nostre camí. Era necessari fer un parèntesi que, a mena d’inventari, es devia de fer perquè res millor que una perspectiva per saber on deuríem encaminar les futures edicions.
Fet això s’ha decidit continuar amb els monogràfics que tan bona acollida van tindre en anys anteriors. El que correspon a l’any 2013 va dedicat al primer turisme. Ens referim als seus inicis i circumscrit al nostre espai geogràfic.
No essent la pretensió del calendari confeccionar els seus monogràfics amb l’erudit tarannà en què determinades corporacions fan esta mena de treballs, oferim en el nostre, i per contrast, informació covada en la nostra forma de fer. El bon humor. Sense deixar de banda aquesta nostra específica forma de treballar intentem mostrar aquell fenomen econòmic i social que es va iniciar a darrers de la dècada dels anys cinquanta del segle XX amb la major amenitat possible.
Els detalls diferenciadors del seu país que trobaven els visitants en entrar a la nostra terra els treballem des d’aspectes que han estat poc tractats pels especialistes. El xoc que es podria trobar un turista veient aquelles atrotinades cambres de bany dels pocs hotels de l’època, la suculència dels nostres menjars de fonda, les artesanals begudes gassa osses, com també l’absència dels refrescos de les multinacionals o la presència en festes estiuenques del venedor de gelats, una partida de pilota, etc. es rememoren en articles divertits i d’hilarant prosa pels nostres escriptors comarcals. No dubte que el treball de recopilació i la seua posterior redacció els ha originat als nostres habituals col·laboradors un esclat de vivificadora energia que els lectors, sense cap de dubte han d’agrair.
Quan els temps, com els presents, són difícils es necessiten auxilis i llumetes que vagin treballant per mostrar camins i l’assumpció de les realitats deu ser la primera mesura que hom ha de prendre i, a partir d’ahí, cor fort i ànim. L’antiga divisa romana de labor omnia vincit (el treball ens fa guanyadors) és ara tan vigent, com sempre ho ha estat. Més treballar, ja no en el sentit manual que és el tradicional que pensem, sinó també el de pensar en positiu, formar- se i gaudir dels modestos plaers de la vida és una forma de vèncer, guanyar en humanitat i fer camí.
El calendari del pròxim 2013 està en eixa línia i, malgrat tot, el darrer que s’ha de perdre és el bon humor. En això estem.
